Quan no estigueu segur de quin vi servir, mireu un d'aquests negres picants, no massa roure, amb tanins baixos (no massa arruïnats) o qualsevol cosa semblant. Recordeu que com més car sigui el vi, més característic serà (o hauria de ser), però també menys versàtil alimentàriament. Els vermells barats són generalment més tranquils. Els països, regions o denominacions que es mostren són on trobar els arquetips originals de l'estil, però no l'única font.
-
Pinot Noir (bàsic Bourgogne Rouge, França)
-
Gamay (Beaujolais, França)
-
Barbera (Barbera d'Asti, Itàlia)
-
Sangiovese (Chianti bàsic, Itàlia)
-
Valpolicella (mescla; Itàlia)
-
Garnatxa (Côtes du Rhône, França)
-
Cabernet Franc (Chinon o Bourgeuil, França)
-
Merlot (suau i afruitat, nou estil mundial, com Central Valley, Xile)
-
Tempranillo (Ribera del Duero o Rioja, Espanya)
-
Dry Rosé (mescla; Côtes de Provence, França)