L'evidència que els asteques utilitzaven la chía apareix en còdexs escrits fa 500 anys. Els còdexs eren documents escrits en nàhuatl, la llengua nativa dels asteques, així com en castellà. Molts d'ells van descriure la vida en aquella època i en ells; podeu veure proves de per què es va utilitzar la chía.
La chía va ser un dels quatre cultius principals cultivats per les cultures asteques. Els altres tres eren amarant, blat de moro (blat de moro) i fesols. Aquests quatre cultius van servir de base per a la dieta diària dels asteques. Les llavors de chía es menjaven soles, es barregen amb altres grans, es molien en farina, s'utilitzaven en begudes i es premsaven per obtenir oli per utilitzar-los com a pintures corporals i facials.
Un altre ús de la chía era en cerimònies religioses. Els asteques pensaven tant en la chía que oferien les llavors als seus déus com a adoració. També es pagaven com a tributs als governants asteques de les nacions conquerides. Un còdex descriu com es pagaven 4.410 tones de chia anualment a l'Imperi asteca.
La chia era valorada per les cultures asteques per la força, la resistència i la resistència que proporcionava a la seva gent. Es deia que una cullerada de chía mantenia els guerrers asteques durant tot un dia!
Les llavors també s'utilitzaven com a medicament i es prescriuen per a ferides, dolors articulars, mal de coll i mal d'ulls. Encara que els asteques no tenien els coneixements científics que tenim avui, sabien que les llavors eren molt nutritives. Valoraven la chía com un cultiu molt important que es podia utilitzar per a molts propòsits.