És possible que algunes persones no s'adonin que adoptar una dieta sense gluten significa que heu de renunciar a més que només aliments a base de blat. Aquests són els cereals que cal evitar en una dieta sense gluten:
-
Blat i la majoria de coses amb la paraula blat al seu nom. També heu d'evitar la proteïna de blat hidrolitzada, el midó de blat, el germen de blat, etc., però potser no us adoneu que us heu de tenir en compte amb àlies com farina, bulgur, sèmola, espelta, frumento, durum (també s'escriu duram ), kamut. , graham, einkorn, farina, cuscús, seitan, matzoh, matzá, matzo i farina de pastissos.
Per cert, l'herba de blat, com totes les herbes, no té gluten, igual que el blat sarraí.
-
El midó de blat és el blat que s'ha rentat el gluten. En alguns països, es permet un tipus especial de midó de blat anomenat Codex Alimentarius a la dieta sense gluten, però els estàndards varien d'un país a un altre. El midó de blat del Codex Alimentarius no està permès a Amèrica del Nord perquè algunes persones qüestionen si el procés de rentat elimina completament tot el gluten residual.
-
L'ordi i els seus derivats. La major part de la malta es deriva de l'ordi, de manera que tret que s'indiqui el contrari, cal evitar l'aromes de malta i malta, així com l'ordi en la seva forma pura.
-
El triticale, del qual la majoria de la gent no ha sentit mai a parlar, és un encreuament híbrid entre blat i sègol. Va ser desenvolupat per combinar la productivitat del blat amb la duresa del sègol.
-
El sègol no s'amaga realment en molts aliments, de manera que la forma pura de sègol, que normalment es troba al pa de sègol, és el que heu d'evitar.
-
Derivats de cereals que contenen gluten. Si quan vas acabar la teva classe de càlcul pensaves que havies acabat amb les derivades, t'equivoques. Cal evitar els derivats dels cereals que contenen gluten, i el més habitual a tenir en compte és la malta, que normalment prové de l'ordi. La malta, l'aromat de malta i el vinagre de malta són definitivament no-nos. Si la malta es deriva d'una altra font, com el blat de moro, normalment ho indicarà a l'etiqueta; per exemple, "malt (de blat de moro)". Això no és massa comú, però, si no s'especifica la font, no el mengeu.