L'home fa servir la mel durant milers d'anys. Certament com a edulcorant, però més sovint com a medicament per tractar una varietat de malalties. Té una història il·lustre que es troba en el folklore, la religió i totes les cultures del món. En l'antiguitat, la mel era considerada un bé de luxe que gaudien els privilegiats i els reials, així com una forma de moneda vàlida per pagar impostos.
Les Coves de la Araña de València, Espanya, són una destinació turística popular. Aquestes coves eren utilitzades per persones prehistòriques que pintaven imatges a les parets de pedra d'activitats que eren una part crítica de la seva vida quotidiana, com la caça de cabres, i vet aquí, la recol·lecció de mel.
Una de les pintures representa dos homes pujant per vinyes i recollint mel d'un rusc salvatge. Immortalitzada a la paret de roca fa entre 6.000 i 8.000 anys, és àmpliament considerada com la representació més antiga registrada de la recollida de mel.
Els antics egipcis van ser els primers apicultors nòmades coneguts que van migrar els seus ruscs en vaixells amunt i avall del Nil per seguir la floració estacional específicament per a la pol·linització. Les pintures de cera d'abella a les parets de la piràmide representaven apicultors fumant els seus ruscs i traient la mel. Els egipcis entenien l'estacionalitat de l'apicultura i la relació simbiòtica entre les abelles i la pol·linització.
Crèdit: Il·lustració de Howland Blackiston
L'any 2007 es va fer una troballa notable durant una excavació arqueològica a la vall de Beth Shean d'Israel. Es va descobrir un apiari sencer des de l'època bíblica, que contenia més de 30 ruscos d'argila majoritàriament intactes, alguns encara contenint carcasses d'abelles molt i molt antigues.
Aquests ruscs fets per l'home daten dels segles X a principis del IX aC, fet que els converteix en els ruscs artificials més antics del món. Es creu que fins a mitja tona de mel es collia cada any d'aquest lloc.