Algunes varietats de raïm negre menys comunes que s'utilitzen avui en moltes regions vinícoles inclouen Aglianico, Barbera, Cabernet Franc, Gamay, Garnatxa, Nebbiolo, Sangiovese i Tempranillo. És possible que aquestes varietats de raïm negre no siguin tan populars com Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot Noir, Syrah/Shiraz i Zinfandel, però no s'han de passar per alt.
La taula següent descriu aquestes varietats addicionals de raïm negre i els seus vins, que podeu trobar com a vins varietals o com a vins anomenats pel seu lloc de producció.
Alguns raïms vermells menys comuns i les seves característiques
Tipus de raïm |
Característiques |
Aglianico |
Del sud d'Itàlia, on s'elabora Taurasi i altres vins negres potents i dignes d'envellir, rics en taní. |
Barbera |
Varietat italiana que, curiosament per a un raïm negre, té poc taní però una acidesa molt elevada. Quan està totalment madur, pot donar vins grans i afruitats amb una frescura refrescant. Molts productors envelleixen el vi en roure nou per augmentar el nivell de tanins del seu vi. |
Cabernet Franc |
Un pare de Cabernet Sauvignon, i sovint barrejat amb ell per fer vins d'estil Bordeus. Madura abans i té un sabor més expressiu i afruitat (especialment les baies), així com menys tanins. Una especialitat de la Vall del Loira a França, on elabora vins amb topònims com Chinon i Bourgeuil. |
Gamay |
Excel·lent al districte de Beaujolais de França. Elabora vins de raïm que poden ser baixos en taní, tot i que el raïm en si és bastant tànnic. Ni el raïm anomenat Gamay Beaujolais a Califòrnia ni el raïm anomenat Napa Gamay és veritable Gamay. |
Garnatxa |
Un raïm espanyol d'origen, anomenat allà garnatxa . (La majoria dels bevedors de vi associen la garnatxa amb la vall del Roine del sud de França més que amb Espanya, però.) De vegades, la garnatxa fa vins pàl·lids i rics en alcohol que tenen un sabor diluït. Pot elaborar vins de colors profunds amb textura vellutata i aromes afruitats i sabors suggeridors de gerds. |
Nebbiolo |
Fora dels llocs dispersos al nord-oest d'Itàlia, principalment la regió del Piemont, Nebbiolo no fa un vi notable. Però l'extraordinària qualitat del Barolo i el Barbaresco, dos vins del Piemont, demostren quina grandesa pot aconseguir amb les condicions adequades. El raïm Nebbiolo és alt tant en taní com en àcid, però també dóna prou alcohol per suavitzar el paquet. El seu color pot ser profund quan el vi és jove però pot desenvolupar matisos ataronjats en pocs anys. El seu complex aroma és afruitat (maduixa, cirera), terrós i llenyós (quitrà, tòfona), herbàcies (menta, eucaliptus, anís) i floral (roses). |
Sangiovese |
Aquest raïm italià s'ha demostrat a la regió de la Toscana d'Itàlia, especialment als districtes de Brunello di Montalcino i Chianti. Sangiovese elabora vins amb una acidesa mitjana a alta i ferms en tanins; els vins poden ser de cos lleuger a amb cos. Les aromes i sabors dels vins són afruitats —especialment cirera, sovint cirera àcida— amb matisos florals de violetes i, de vegades, un caràcter lleugerament de nou. |
Tempranillo |
El Tempranillo és el candidat d'Espanya a la grandesa. Dóna als vins un color profund, una acidesa baixa i només un alcohol moderat. Les versions modernes del Tempranillo de la Ribera del Duero i d'altres llocs d'Espanya demostren quin color i afruitat té aquest raïm. En vins més tradicionals, com els de la Rioja, gran part del color i el sabor del raïm es perd a causa de la llarga criança de la fusta i de la barreja amb varietats mancades de color, com la garnatxa. |