Teniu centenars de formatges italians per triar, però no tots aquests formatges estan disponibles a Amèrica. Aquests són alguns dels formatges italians més populars i útils que hauríeu de trobar al vostre supermercat o formatgeria local:
-
Fontina: el formatge Fontina real de la Vall d'Aosta, a l'extrem nord, és ric i cremós amb un gust de mantega i nou. La Fontina no es mou mai com el brie, però tampoc hauria de ser ferma.
Eviteu Fontina d'altres fonts. La majoria dels supermercats porten un formatge Fontina gomosa i suau de Dinamarca o Suècia amb una textura més semblant al Cheddar i absolutament sense sabor.
-
Gorgonzola: el preuat formatge blau d'Itàlia es pot fer en diferents estils. De vegades el Gorgonzola és sec i esmicolat i té un intens sabor de formatge blau, de vegades és més suau i cremós.
-
Mascarpone: aquesta versió italiana de formatge cremós apareix sovint a les postres. També podeu utilitzar Mascarpone per enriquir salses de pasta o farcits. El mascarpone té una textura lleugera i cremosa i un sabor a mantega.
-
Mozzarella: la mozzarella original es feia amb llet de búfala i es deia mozzarella di bufala . La major part de la mozzarella fresca es fa amb llet de vaca i s'anomena fiore di latte. El sabor és lletós i dolç, i la textura és elàstica, però rendible.
-
Parmesà: Parmigiano-Reggiano és el rei dels formatges italians. Un altre formatge parmesà italià, anomenat Grana Padano, és força bo, però res es compara amb el real.
-
Pecorino: Elaborat tradicionalment amb llet d'ovella, encara que alguns fabricants afegeixen una mica de llet de vaca per reduir la picor o estalviar diners. Igual que el parmesà, el Pecorino envellit està dissenyat per ratllar, però té un sabor molt més salat i picant.
-
Ricotta: La ricotta ha de ser cremosa i espessa, no aquosa i maca com tantes marques de supermercats que es venen en envasos de plàstic.