Un espectador té molts llocs on mirar dins d'una fotografia. Quan es vol posar una mica de potència extra darrere del seu visor de dibuix a l'gos que vas a fotografiar, es pot utilitzar una tècnica anomenada compos i enquadrament nal. És una mena de superposar una fletxa de neó gegantina i intermitent a la teva foto (però molt més intel·ligent i molt menys dels anys 80).
Així és com funciona: Trobeu alguna cosa que hi ha al vostre entorn, tant si sou a l'interior com a l'exterior, per actuar com a marc per al vostre subjecte. Col·locar el subjecte dins d'un marc natural afegeix pes al subjecte i atrau els ulls de l'espectador cap a ell.
Aquí, el fotògraf estava disparant l'Emma i la seva mare dempeus en un mirador i va utilitzar les baranes per emmarcar-los perfectament a tots dos. A l'interior, podeu utilitzar coses com les portes (també conegudes com a marcs de portes ), xemeneies i escales. Podeu utilitzar branques i fulles d'arbres per emmarcar escenes a l'aire lliure.

24 mm, 1/124 seg., f/5,6, 320
Visualment parlant, l'equilibri és felicitat. Quan feu fotos, el vostre objectiu és crear imatges que mantinguin l'atenció de l'espectador el màxim temps possible. Tenir un bon equilibri ho fomenta. En termes bàsics, l'equilibri significa que, de dalt a baix i/o d'esquerra a dreta, la teva imatge posseeix elements d'igual pes, també coneguts com simetria.
De vegades, no pots (o no vols) aconseguir la simetria, de manera que pots utilitzar la tècnica d'equilibri informal. En aquesta tècnica, trobareu alguna cosa igual d'interessant (encara que no sigui la mateixa mida o forma) per col·locar al costat oposat del tema.
El Mac que corre al costat de la piscina utilitza la simetria al màxim. Els dos arbres de la seva esquerra i dreta no només equilibren l'escena, sinó que el reflex de la piscina afegeix encara més equilibri a la part superior i inferior de la imatge.

25 mm, 1/640 seg., f/3,5, 100